LA MINIFALDILLA I LA SEVA HISTÒRIA

Hi ha diferents opinions sobre qui va inventar l’atrevida peça (Mary Quant, André Courrèges o John Bates, aquest últim treballant amb Jean Varon). Però finalment se li va atribuir a la britànica Mary Quant, qui va tenir com a inspiració el seu automòbil preferit, el mini Cooper, un mini exuberant, jove, bonic, optimista.
La minifaldilla símbol de seducció, creada en plena revolució sexual en els anys 60 es va popularitzar a la revista Vogue. La seva aparició va tenir tanta repercussió social com mediàtica i es va acabar convertint en una moda generalitzada.

Va ser tota una revolució en època de revolucions. De 10 cm per sota del genoll, les faldilles femenines van pujar a 15 cm per damunt.

 

L’ús d’aquesta peça tan atrevida va sorgir en una època contestatària i de desafiaments marcada per la revolució sexual, canvis poliítics i socials, transformacions de look, innovacions musicals  i moltes, moltes ganes de viure.

Mary Quant  observant el carrer als joves va aconseguir tenir la inspiració que necessitava per crear una moda veritablement popular. La seva musa va ser la cantant Twiggy, lliure i informal, menys faldilla i més color. No obstant això ho va fer seguint les normes de la sastreria anglesa, que va donar als seus dissenys una barreja de tradició i innovació que molt aviat va cridar l’atenció per la seva novetat i qualitat.

En els seus inicis va resultar ser una provocació més que una tendència i destinada únicament a la gent jove, però aviat va començar a ser una moda generalitzada. Amb la minifaldilla també van apareixen les mitges pantys tant necessàries per ballar com una “yeyé” fins a les tantes de la nit.

A Espanya la minifaldilla va arribar tard. La presentadora del moment Laura Valenzuela va ser una de les seves pioneres. Laura afirmaba que la gent la mirava malament. Era com una pecadora.

Si bé la minifaldilla es va veure una mica desbordada per la silueta hippie (pantalons acampanats i les faldilles soltes)  la peça s’ha convertit en un clàssic, ressorgint durant la dècada dels 80, amb les faldilles “rahrah” i els vestits amb faldilla curta.

La dona dels anys 60 i 70 que vestia la minifaldilla era una dona jove, prima d’aspecte acriaturat, esbojarrada, en canvi, la dels anys 80, són dones més plenes, amb una sexualitat més activa. Són més voluptuoses,  curvilínies i més madures.

En aquesta dècada que estem vivint una nova espècie de súper woman ha fet l’aparició. Són mares, treballadores, tenen cura del seu aspecte i els agrada aquesta forma de viure i vestir. Dones tot terreny.