VAIG CREURE ESTAR AL CEL
Vaig creure estar al cel, els moviments eren com un núvol, però espantada mirava i veia el més enllà.
On ningú ha pogut arribar mai.
Era el més enllà de l’infinit, però el mateix temps pròxim i misteriós semblava poder tocar-lo amb la meva mà, volia veure que hi havia el més enllà…
M’omplia d’incògnita el que podria trobar en arribar en aquella línia…
Sense donar-me compte, observant la seva grandesa que m’hipnotitzava, em vaig adonar, com les agulles del rellotge hi varen passar hores, llavors… Silenci… Aquell núvol es va quedar immòbil, paralitzat, com la meva ment, per un segon el rellotge es va aturar.
Vaig reconèixer cares conegudes plenes de llàgrimes, s’abraçaven mentre em miraven, estava al mateix lloc, però cada vegada m’allunyava més i més…
Llavors vaig entendre i em vaig adonar que estava en el més infinit, que aquella línia era jo mateix.
El meu últim viatge…
Orgullosa d’haver dit a tothom que en aquell moment hi era, el meu sentit de vida, el meu sentiment que m’apropava a cadascú.
En aquell instant em vaig sentir més a prop d’ells, encara que m’allunyava….
La meva ànima estava neta, sense ressentiments, sense odis, sense rancúnies.
El meu últim viatge…
Tot el que vaig lluitar, per sentir-me líder de mi mateixa va funcionar.
Feliç últim viatge a tothom…
Sonia.G
- “SÓLO 84 DÍAS” - 13/05/2024
- VAIG CREURE ESTAR AL CEL - 26/04/2024
- ¿CÓMO ME OBLIGAS, JUEZ, A ESTAR CONFORME CON MI MALTRATADOR? - 11/04/2024
