BRIGITTE BARDOT: “VAIG COMENÇAR COM UNA PÈSSIMA ACTRIU I HE SEGUIT SENT-HO”
Brigitte Bardot va néixer el 28 de setembre de 1934 a París, ella i la seva germana menor Casa-Jeanne van rebre una educació estricta mancada d’afecte per part dels seus progenitors, especialment de la seva mare, que treballava en una casa de moda.
Brigitte va començar a desfilar com a model, mentre estudiava al Conservatori Nacional de Dansa amb Boris Kniaseff. A l’any següent, va aparèixer a la portada de la revista Elle.
El director de cinema Marc Allegret va creure que era perfecta per a la pel·lícula que estava a punt de rodar, “Els llorers han estat tallats” i mana al seu assistent Roger Vadim perquè la busqués. Res més conèixer-se, Brigitte es va enamorar de Vadim. Li van prendre la prova, però Allegret mai va fer la pel·lícula.
Roger va anar a demanar-li la mà al seu pare, aquest el va rebre amb un revòlver sobre l’escriptori i el va fer fora de casa. Bardot va intentar suïcidar-se i per aplacar l’engoixa de la seva filla, el seu pare li va prometre que es podria casar amb Vadim quan complís els divuit anys.
Mentre esperava, va seguir treballant de model i va obtenir petits papers en la pel·lícula dirigida per Jean Boyer, “Li trou Normand”, a “Marina, la jove sense vels” de Bill Dozier i a “Les Dents Longues” al costat de Daniel Gélin.
El 20 de desembre de 1952 Brigitte i Roger es van casar al Registre Civil de districte d’Auteuil a París. Un any després, van aparèixer junts al festival de cinema de Cannes.
Quan va filmar “Els caps de setmana de Neró”, on va fer el paper de Popea, el seu marit es va encarregar de difondre als periodistes que Brigitte, havia exigit per a una escena de bany, autèntica llet de burra.
Aquest mateix any va ser convocada pel director René Claire per actuar en “El gran seductor” al costat de Gerard Philipe i per Michel Boisrond per “Feliç noia”. La seva cotització era ja d’un milió de francs per pel·lícula i va ser el seu marit qui se’ls va donar quan va començar a filmar la seva primera pel·lícula com a director “I Déu va crear la dona”.
Durant el rodatge va sorgir una passió irrefrenable entre BB i Jean Louis Trintignat. Va demanar el divorci a Vadim i quan va voler anar-se’n a viure amb Trintignat, aquest se’n va anar a el servei militar. Vadim després del divorci es va ocupar de casar-se i crear nous sex symbols com Jane Fonda i Catherine Deneuve.
El seu exmarit la va tornar a dirigir a “Lladres a l’clar de lluna”, filmada a Màlaga (Espanya), sota la protesta de les “dames de la societat” franquista, qui van elevar una nota a l’alcalde demanant la seva expulsió de la ciutat, ja que “la descarada actriu havia comès la impudícia de prendre banys de sol totalment nua”.
Va mantenir un romanç amb el cantant Gilbert Becaud, que la va deixar per tornar amb la seva dona. Després d’aquest dur cop va intentar suïcidar-se amb somnífers.
A l’any següent es va enamorar de la seva coprotagonista a “Babette se’n va a la guerra”, Jacques Charrier. El 21 de juliol van contreure matrimoni. Ella estava embarassada, però li temia profundament a la maternitat, el que va portar a la parella a tenir moltes discussions. L’11 de gener de 1960 va néixer Nicolau, mentre Jacques combatia a Algèria.
Durant 1962 Bardot va iniciar la seva lluita per la causa animal fent campanya per la pistola de mort indolora en els escorxadors.
A poc a poc va anar apareixent en ella un discurs cada vegada més intolerant. Amb l’excusa de la matança de moltons en certs ritus musulmans va escriure al diari Le Figaró: “Ara el meu país, França, la meva terra, la meva llar és envaïda per estrangers, especialment per musulmans, als quals ens rendim.” Bardot va afirmar compartir plenament les idees de l’ultradretà Le Pen sobre la “terrorífica immigració” a França.
Al setembre va publicar un llibre de memòries titulat “Inicials BB”, on detalla la seva vida i les seves relacions amoroses.
Al juny de 2004 el Tribunal Correccional de París va condemnar a l’exactriu a 5.000 euros de multa per haver sostingut “declaracions racistes” i incitar a l’odi racial en el seu llibre, publicat al maig de 2003 “Un crit en el silenci”, un opuscle signat per Bardot en el qual llançava a una crítica desaforada de la immigració a França.
“He estat molt feliç, molt rica, molt bella, molt adulada, molt famosa i molt infeliç….Vaig començar com una pèssima actriu i he seguit sent-h ” Brigitte Bardot.
CEO de ladonaesactualitat.cat
Presidenta de l’Associació Afibromed (Fibromiàlgia)
- PRESENTACIÓN ESCUELA COACHING SOSTENIBLE - 07/02/2024
- EL FEMINISMO MAL ENTENDIDO: DESMITIFICANDO CONCEPTOS ERRÓNEOS - 06/02/2024
- EMPODERAMIENTO FEMENINO EN EL SIGLO XXI - 29/01/2024
