LIDERATGE EN FEMENÍ; NO SEMPRE UNA QÜESTIÓ DE DONES

29/04/2021 Col·laboradors

Fa relativament pocs anys era difícil imaginar una dona al capdavant d’una organització o empresa. No per la falta d’esperit lluitador, de força, de convicció o capacitat creativa, organitzativa i de lideratge, sinó simplement perquè era un escenari propi del gènere masculí.

Moltes de les primeres dones que van assumir rols de lideratge empresarials, a institucions o en diferents esferes socials, ho van fer prenent com a propis els atributs històricament més masculins; la comunicació directa, la presa de decisions de forma unilateral, un llenguatge racional i poc emotiu, valentia i fermesa en la presa de decisions, comoditat en la posició de mostrar-se soles al capdavant i per sobre de la resta de persones. Un exemple clar d’aquest lideratge pròpiament masculí en una dona va ser la Margaret Thatcher a qui la seva estricta fermesa la va fer mundialment reconeguda com a “La Dama de Hierro”.

Per sort, des de fa uns anys, som moltes les dones que hem viscut en el món empresarial experiències pròpies de gran recorregut i on hem pogut desenvolupar les nostres habilitats que pertanyen a la nostra essència femenina.
Liderar en femení no sempre és lideratge de dones. Liderar amb aquells atributs que tradicionalment s’han identificat com a femenins aporta moltes satisfaccions al món empresarial. La Igualtat d’oportunitats entre homes i dones ha passat de ser una reivindicació puntual, a ser allò que la societat ens marca, demana i exigeix. Tot i això, l’essència masculina i l’essència femenina són diferents, però és important trobar l’equilibri intern de cada persona entre els atributs propis de cada gènere.

Liderar en femení és liderar amb atributs que ens permeten liderar des de la complicitat, amb la mirada posada en trobar consens, la presa de decisions allunyades de l’egoisme més egocentrista, la capacitat de transmetre missatges clars i empàtics, connectar amb els nostres equips des de l’escolta activa i comunicant afectivament. Trobar l’equilibri entre la valentia, la fermesa, la racionalitat com a atributs més masculins, i la complicitat, l’afecte i la generositat és una habilitat cada vegada més valorada en el món empresarial sota l’etiqueta de les “soft skills”