MIRAR EL FEMINISME DES DE L’ARREL: RESPECTE, HUMILITAT I ORDE DINS DEL SISTEMA FAMILIAR
Parlar de feminisme no hauria de ser un acte de confrontació, sinó un gest d’escolta. Un camí que es recorre amb respecte i humilitat. El feminisme no neix per anar en contra dels homes, sinó per recordar-nos que les dones també som persones completes, amb drets, veu i dignitat. No es tracta de competir, sinó de conviure millor.
Quan penso en el que som avui, no puc evitar mirar enrere amb una certa nostàlgia. Penso en les nostres àvies, en les besàvies, en totes aquelles dones que van viure en silenci moltes renúncies perquè nosaltres poguéssim tenir veu. Elles no tenien grans discursos ni altaveus, però tenien una força silenciosa. Van lluitar des de la quotidianitat: treballant, cuidant, resistint, sostenint famílies i somnis que no sempre eren seus.
Gràcies a elles, avui moltes dones podem estudiar, treballar, decidir sobre el nostre camí, expressar-nos, dir “sí” i dir “no”. No va ser un regal del temps, va ser una conquesta lenta i dolorosa. Cada petit dret que avui donem per fet té darrere una història de sacrifici, de por superada, de passos fets en solitud.
Per això fa mal veure com, des de certes ideologies polítiques extremes, es vol desacreditar o desmuntar tot allò que tantes dones van construir amb esforç. No som banderes, no som eslògans, no som armes llancívoles en batalles ideològiques. Som persones. Persones amb memòria, amb ferides, amb camins recorreguts. No volem ser titelles d’interessos que utilitzen el feminisme o l’anti-feminisme com a eina de poder.
Conèixer el feminisme des del respecte i la humilitat implica entendre que no totes les dones vivim la mateixa realitat, ni tenim les mateixes ferides, ni les mateixes lluites. Implica escoltar abans de jutjar. Implica no imposar una única manera de pensar o de sentir. El feminisme, quan és honest, no anul·la, no exclou, no deshumanitza.
També implica reconèixer que els homes no són l’enemic. Els enemics reals són les desigualtats, la violència, el silenci imposat, la por heretada. Necessitem aliances, no murs. Necessitem diàleg, no crits buits. Necessitem memòria, no oblit.
Honrar les nostres ancestrals és no permetre que la seva lluita sigui banalitzada o utilitzada com a moneda política. És caminar amb consciència, amb gratitud, amb responsabilitat. És recordar que el feminisme no és una moda ni una etiqueta, sinó una història viva que ens travessa.
Els devem molt. I el mínim que podem fer és no deixar que ens robin allò que van sembrar amb tant d’esforç.
CEO de ladonaesactualitat.cat
Coach especializada en Sistema Familiar y Transgeneracional
