L’OPORTUNITAT DE MARYLIN MONROE

Howard Hughes, propietari de la companyia cinematogràfica R.K.O., li ofería fer unes proves de pantalla amb l’objecte de saber si podia donar joc davant una càmera cinematogràfica.

Va aconseguir, per a la productora Metro Goldwyn Mayer, un paper breu però molt important per al seu futur com a actriu.
La pel·lícula que la porta a despuntar va ser Boira en l’ànima (Do not Bother to knock), de Roy Ward Baker, en què va encarnar de manera molt convincent al personatge de Nell Forbes.

 

Niebla en el alma (1952)
Marilyn va estar veritablement esplèndida en el seu paper de Nell, una mainadera pertorbada que havia intentat suïcidar-se en el passat i que, desesperada i mig boja després d’haver perdut al seu gran amor, es disfressa ara amb les joies de la seva senyora per seduir un atractiu pilot.

Es diu que aquell paper va ser el reflex del seu mateix interior, ja que la seva mare Gladys va ser internada en un sanatori psiquiàtric en el qual se li va diagnosticar una esquizofrènia paranoide, malaltia que després Marilyn creuria haver heretat, especialment quan era internada per les seves freqüents depressions.

 

La veritat que no era d’estranyar  que Marilyn hi tingues aquest comportament durant la seva vida per  la seva infància i adolescència  que va ser molt dura, ja que van transcórrer entre un orfenat  què va ingressar a l’edat de nou anys i va treballar com a ajudant de cuina,

En aquesta sàdica i d’aquissada relació de la seva infantesa, Marilyn va donar mostres d’una convincent crueltat que, al temps desvetllava les seves excel·lents dots dramàtiques, (potser li va portar a la memòria els horrors soferts durant la seva pròpia infància.) Res feia pensar llavors que seria una actriu d’èxit i que no li faltaria res.

Los caballeros las prefieren rubias

Arriba a la seva vida la gran pel·lícula Els cavallers les prefereixen rosses, basada en una enginyosa novel·la d’Anita Loos, explicava la història de l’enfrontament de dues coristes, una morena, la turgent Jane Russell, i una altra rossa Marilyn, que tracten de caçar a un dels homes més desitjats i rics d’Amèrica. En aquesta pel·lícula, plena d’excel·lents gags i de provocatius números musicals, Marilyn va demostrar que era a més d’una bona actriu de comèdia, una notable cantant i ballarina amb un estil personal i molt suggestiu. De fet, el buscat personatge masculí, que va interpretar Charles Coburn, optava finalment per quedar-se amb Lorelei Lee, la rossa.

 

Tot i els èxits professionals que havia obtingut en poc temps, la seva vida personal no era gens satisfactòria. A més del recent fracàs sentimental amb DiMaggio, no parava de lluitar per demostrar que era alguna cosa més que una cara i una figura bonica. Com més es convertia en una sex symbol, més intentava no sucumbir a la conformista imatge que projectava.

La seva vida interior no era representada pel que projectava exteriorment, va ser un caos el fet d’haver de representar constantment un paper que li podria fer rica, però molt pobra d’ànima. La seva lluita va ser desmesurada perquè l’únic propòsit era que la volguessin quan el més important era començar a estimar-se ella mateixa. Per això es diu i es parla del seu trist final.

 

El 5 d’agost de 1962 a les tres de la matinada la senyora Murray, la seva majordoma, la va trobar al llit en una postura estranya, amb el telèfon fortament aferrat a una de les seves mans i els llums encesos. Un pot  buit de Nembutal damunt la tauleta testificava la ingestió massiva de pastilles per part de l’estrella. El metge forense va certificar la seva mort i va expressar el seu convenciment que es tractava d’un suïcidi.

En anys posteriors, una autèntica indústria de l’escàndol, de la qual formarien part la premsa groga, l’extrema dreta i un Norman Mailer arruïnat i amb angoixa necessitat de diners especular incansablement sobre la relació entre la seva mort i els germans Kennedy.

Redacció

Redacció

Sandra Granado CEO de ladonaesactualitat.cat Creativitats audiovisuals de màrqueting i Community Manager de holaweb.net. Presidenta de l’Associació Afibromed (Fibromiàlgia)