LA CRISIS EXISTENCIAL ÉS PROFUNDAMENT HUMANA
La crisi existencial és una experiència profundament humana que sovint es manifesta quan una persona es qüestiona el significat, propòsit o valor de la seva vida. És un procés intern que pot ser desencadenat per diferents factors, com ara un esdeveniment traumàtic, un canvi significatiu en la vida, o fins i tot la sensació de monotonia i buit davant el pas del temps.
En una crisi existencial, la persona es troba confrontada amb preguntes fonamentals: Per què existeixo? Quin és el propòsit de la meva vida? Estic vivint de la manera correcta?
Aquestes preguntes sovint porten a un sentiment de desorientació i angoixa. La persona pot sentir-se aïllada, incomprensible fins i tot per a ella mateixa, i sovint experimenta una pèrdua de motivació per seguir amb les seves activitats quotidianes.
Un dels aspectes més difícils d’una crisi existencial és la sensació de buidor. La persona pot començar a veure les seves rutines diàries com a sense sentit, i els objectius que abans semblaven importants, com una carrera professional, estabilitat financera o èxits personals, poden perdre el seu valor.
Aquesta sensació de falta de direcció pot portar a la persona a replantejar-se la seva existència en termes més profunds.
Molts individus experimenten aquesta crisi en etapes determinades de la vida, sovint associades amb moments de transició, com ara la joventut, l’arribada a la mitjana edat o la vellesa. Aquests períodes de canvi poden desencadenar un sentiment de pèrdua d’identitat, ja que les persones sovint s’identifiquen amb els seus rols socials o els seus èxits.
Quan aquests rols canvien o es perden, es pot generar un buit existencial que obliga a la persona a replantejar-se qui és fora d’aquests marcs.
Tot i que una crisi existencial pot ser aclaparadora, també pot ser una oportunitat de creixement personal. En qüestionar les normes i valors que fins ara han guiat la seva vida, la persona pot descobrir nous camins que abans no havia considerat.
Això pot comportar una revaluació de les prioritats, l’exploració de nous interessos o la recerca de noves relacions més significatives. Per a alguns, aquesta crisi és un moment per connectar amb aspectes espirituals o filosòfics de la vida, buscant respostes en la religió, la filosofia o altres àrees del coneixement humà.
No obstant això, és important reconèixer que una crisi existencial també pot requerir suport extern. Parlar amb amics, familiars o un professional de la salut mental pot ser útil per processar els sentiments de confusió i ansietat. Sovint, només compartir els sentiments amb algú que estigui disposat a escoltar sense jutjar pot alleujar una part de la càrrega emocional.
La crisi existencial és un procés natural, encara que dolorós, que forma part del viatge humà. Tot i que pot portar a la persona a un estat de desorientació i malestar, també pot ser un punt d’inflexió cap a una vida més autèntica i plena. Afrontar les preguntes existencials amb curiositat i obertura pot ser una forma de trobar noves respostes i significats, obrint la porta a una renovada sensació de propòsit i connexió amb el món.
CEO de ladonaesactualitat.cat
Presidenta de l’Associació Afibromed (Fibromiàlgia)
- EL PAPEL DEL EGO EN LA SUPERVIVENCIA - 04/10/2024
- KATHARINA KEPLER ACUSADA DE BRUJERÍA, HECHOS REALES - 03/10/2024
- LA CRISIS EXISTENCIAL ÉS PROFUNDAMENT HUMANA - 01/10/2024
