LA DONA EN EL TEATRE DEL SEGLE XXI

Malgrat que ens trobem en ple segle XXI, encara en la majoria de les dramatúrgies que gaudim en els teatres, els papers que se’ls ofereix a les actrius són de germana, mare, filla o amant de la protagonista de la història. Al llarg de la nostra existència, escriptors, autors teatrals i músics han dirigit la seva ploma, majorment, a relatar les peripècies de l’homo sapiens, vistes des del punt de vista de només la meitat de la humanitat: l’home.

L’altra meitat se segueix menyspreant i gairebé es la relega a un paper de mera col·laboradora, en moltes ocasions, innecessària.

 

A vegades ens fem preguntes:

Què passa quan una actriu vol tenir fills? ¿Les grans dramatúrgies de la història podrien haver estat representades per dones? Ajuda el teatre a fomentar la igualtat o la desigualtat? S’escriuen històries pensant en les inquietuds femenines? No interessen les històries per i per a dones? Podem dir que hem superat els rols de mares, filles, germanes, amants i mullers? Què busca un director de càsting sobre nosaltres? i on ens dirigim?

Exemples del menyspreu cap a la dona expressat per dramaturgs espanyols en la segona meitat de segle XIX els tenim a cabassos. Per a punt de referència les obres misògines d’aquells autors que celebren la seducció de la dona per l’arquetípica figura de Don Joan o dramaturgs «còmics» com Juan Gutiérrez de l’Alba, qui, en Una dona literata (1851) insisteix que l’únic lloc adequat per a la dona és la cuina.

Però no ens confonguem: la lluita pels drets de la dona no es divideix sempre per línies genèriques (és a dir, l’home contra la dona), sinó unir forces per deixar d’una vegada aquests anys on la dona tenia només un dret a la cura de la famiia i la llar, gràcies que ara en aquest segle es reparteixen les tasques entre els dos gèneres. però ens necessitem i tenim els mateixos drets en el món social i laboral.

 

Lluitar per un reconeixement social a la dona segueix sent un impedimient a veus.

La importància del gènere masculí és important per poder arribar a un consens de reconeixement i poder així sobre sortir dels estigmes de creençes dels nostres avantpassats que tant mal està causant en el temps.

 

Necessitem més dones que ens donin força per poder aconseguir un món de reconeixement social i laboral.

Redacció

Redacció

Sandra Granado CEO de ladonaesactualitat.cat Creativitats audiovisuals de màrqueting i Community Manager de holaweb.net. Presidenta de l’Associació Afibromed (Fibromiàlgia)