ANGELETS I ANGELETES INVISIBILITZEN UN DOL QUE CAL ELABORAR
Dedicat a l’Octavi i la Gisela.
Els angelets i les angeletes invisibles, una mort, una ferida que mai es cura… un dol que cal elaborar.
L’anunci de que l’embaràs no va bé pot arribar a ser un veritable “trauma psicològic” per als progenitors de la criatura tan esperada.
En el present article us explicaré en primera persona el que realment sentim les dones quan perdem una filla, un fill durant la gestació. Un dol perinatal en el que les dones passem per diferents estadis com ara, la negació, el dolor, la tristesa, el desassossec,… No se si alguna vegada heu sentit la dita: “Quan es moren els teus pares, et diuen òrfena; quan es mor la teva parella, et diuen vídua; però quan se’t mor una filla o un fill aquesta desgràcia no té nom”. Això és el que he sentit i sento cada vegada que penso en ella, en ell. Un dolor immesurable que mai es cura, que no té nom.
Moltes vegades penso i estic convençuda de que, finalment, ens acostumem a conviure amb aquest dolor. Perquè necessitem tornar a la normalitat per nosaltres mateixes i per la nostra família.
Però què m’ha passat? Després de l’hospital a casa amb l’habitació preparada per al bebè, la gent et veu i et pregunta, vas a la visita de la ginecòloga i al costat teu veus una mare amb un cotxet, t’ha quedat la panxona, has passat per un part però no hi ha el nadó, et puja la llet i plores, plores i plores i et canses de plorar… Ah per cert, com només et faltaven dues setmanes per complir els sis mesos de gestació, no tens dret a la baixa laboral per maternitat i has d’anar a treballar. Senyores i senyors el període de quarantena i el dol per la pèrdua es pateix de la mateixa manera! Per tant, el permís per dol gestacional ha de tenir consideració des del minut zero de gestació.
Treballar pot ser una sortida en aquell moment per tal de fer altres coses i no estar pensant i pensant en la gran pèrdua que acabes de tenir. Però cal recuperar-se emocional i físicament, hem perdut un ésser estimat que anhelàvem. Les dones necessitem aquest temps de recuperació perquè hem de treballar aquest dol, aquesta pèrdua i, cal processar-la i elaborar-la. No podem deixar aparcat aquest dolor, l’hem de treballar.
La família, la xarxa d’amistats i, si és menester, l’ajuda del professional de la psicologia són els millors aliats que ens podem ajudar a superar i acompanyar en aquest procés. També és molt important la voluntat pròpia i l’instint de superació i supervivència. Tot això no vol dir: “ja ho he oblidat”. No! Vol dir continuar pel camí de la vida.
Silvina Lugones
Secretària de la Dona d’ERC a El Vendrell