Històries

TU ETS MOLT MÉS QUE LES TEVES CIRCUMSTÀNCIES

Quantes persones coneixes que hagin viscut un “fracàs”?
I tu, consideres que has tingut algun “fracàs”?

Jo vaig tindre un de gran en l’àmbit empresarial, arran de la crisi. O almenys jo vaig sentir que era fracàs.
Això és una qüestió sobre la qual he parlat i escrit amb anterioritat.
En primer lloc he de dir, que jo ja no crec en el “fracàs” com a tal, per això ho escric entre cometes.

Crec en l’aprenentatge i aquest és el primer pas per començar a tindre un enfocament diferent sobre aquesta vivència tan desagradable. Almenys així ho penso jo.
Darrere la paraula “fracàs” es poden amagar diferents pensaments des de culpabilitat o culpabilitzar a altres persones o circumstàncies, a vergonya per haver viscut aquesta situació, rabia, sentiment de por per al pou on sents que has caigut, tristesa, impotència, etc…

La qüestió és que jo vaig partir totes aquestes emocions i pensament que he mencionat.
El que comença sent emocions o pensaments, va acabar formant part de la mateixa persona.
O d’alguna manera aquesta va ser la meva creença.

Per això és importantíssim tindre una bona intel·ligència emocional.
Sapiguer identifica que estàs sentint i aprendre a reconèixer d’on surt cada sensació i pensament.
Vaig haver d’aprendre a canviar significats, vaig haver de perdonar-me, vaig començar a caminar novament, a córrer i a tornar a recobrar la meva autoestima i seguretat.

Jo d’aquelles ja treballava en el món energètic i tampoc em perdonava haver-hi baixat la guàrdia. Ja que segurament hagués estat en situació de prendre millors decisions i tot hagués sigut diferent.
No podia entendre com després d’haver ajudat tantes persones em passes això a mi.
Però més tard en vaig perdonar.

Al cap i a la fi sóc humana i estic en aquest món també per aprendre.
Tot el que vaig viure en va fer arribar a tindre molts símptomes al meu cos que em feien anar al metge i afortunadament tot estava bé. Tot era producte del patiment. De fet jo ja m’ho rumiava, però volia estar segura de què no hi havia res del que m’hagués d’ocupar.

Tot va començar a millorar en el moment que vaig conèixer a una persona també del món energètic, però que en va ajudar a connectar ara sí de manera plena amb la meva ànima, amb la meva espiritualitat.
I des d’aquí vaig treballar en mi, en tot el que sentia dins meu i de nou vaig de mica en mica torna a agafar les rendes de la meva vida.
I si explico tot això no és en absolut per victimitzar-me. Tot el contrari mai no diré que tot el que vaig viure fos un plat de gust.

Però tot el que va passar en va fer millor professional, millor persona.
I tot això em va servir per ajudar a les persones amb les quals treballava encare millor.
M’era molt més fàcil entendre las.
Per això et diré que si sents que has viscut un “fracàs” o sents que la teva vida en un “fracàs” constant.

De veritat et dic que moltes coses podem canviar positivament.
Estic d’acord que n’hi haurà coses que no depenen de tu i en aquest cas el que si pots fer, és gestionar el teu món intern afavorint a la manera de viure el que estàs vivint.
Però recorda que també de ben segur hi ha moltes altres coses que si depenen directament de tu i si les pots porta a terme.

Saps de què em recordo molt?
De què jo vaig perdre fins i tot la il·lusió de cap nou repte perquè no en veia capaç.
Però em recordo més encare de la il·lusió que vaig sentir quan vaig decidir acceptar nous reptes a la meva vida.
I gràcies a això vaig seguint treballant i acompanyant a tantes persones que van fer també uns canvis molt enriquidors a les seves vides.

Recorda que tu sempre seràs una persona valuosa. I això no ho canvien les circumstàncies.

Malgrat tot el que visquis, recorda sempre tot el bo que has fet.
No siguis tan dura amb tu.
Les circumstàncies són circumstàncies.
Però elles no són tu, elles no són qui decideixen de què ets o no ets capaç.
Elles no decideixen qui ets tu.

Jo vaig pensa que havia abaixat la guàrdia.
Però el cert és que s’havia de produir d’aquesta manera. Tan sols va ser un vehicle aquesta situació per ajudar-me a aprendre a viure la vida d’una manera mes connectada amb la vida, amb les persones, amb tot, amb l’univers.

Res no passa perquè sí, tot te un sentit, malgrat que no ho entenguis en el moment.

Namasté !!!

 

 

Cristina Serrano

Coach i terapeuta energètica

Redacció

Redacció

Sandra Granado CEO de ladonaesactualitat.cat Presidenta de l’Associació Afibromed (Fibromiàlgia)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *