SABIES QUE MARIE CURIE VA SER LA PRIMERA DONA QUE VA GUANYAR EL PREMI NOBEL?

“No va saber ser cèlebre”. Ho assegurava la seva filla. Dolça, obstinada, amb una curiositat infinita per tot el que l’envoltava, Marie Curie ha passat a la història per ser l’únic científic que ha obtingut el premi Nobel en dues ocasions.

Maria Sklodwoska (que així es deia) va néixer a Varsòvia el 1867. Sempre va sobresortir en totes les assignatures, però a Polònia, a les dones se’ls vedava l’entrada a la universitat. Per això, va treballar fins a guanyar els suficients diners per marxar a París i matricular-se a la Sorbona. No va defallir fins a aconseguir el seu objectiu: llicenciar-se en ciències físiques i matemàtiques.

Poc després coneixeria un dels físics més eminents de França: Pierre Curie. La parella es va casar el 1895 i van tenir Irène, la seva primera filla i futur premi Nobel de Química. Deu mesos després, el juliol del 1898, el matrimoni va mostrar al món el seu gran descobriment: un nou element radioactiu que Marie batejà amb el nom ‘polonium’ en homenatge a la seva terra. El 1902 fou capaç de produir un gram de radi pur.
Un any després, el matrimoni va obtenir el premi Nobel de Fíísica pel descobriment de la radioactivitat i Marie es va convertir, d’aquesta manera, en la primera dona a fer-se amb el guardó. El 1904 els Curie van donar la benvinguda al món a la seva segona filla, Ève, que amb els anys es convertiria en músic i escriptora, però malauradament, Pierre va morir atropellat poc temps després, el 19 d’abril del 1906.

Amb l’accident Marie no només va perdre al marit i al company de laboratori sinó, sobretot, al seu millor amic. A partir d’aquell moment, la científica va començar a adreçar-se, a través d’un diari, al seu marit difunt: “Al carrer camino en estat hipnòtic, sense preocupar-me per res. Entre tants cotxes, no n’hi haurà cap que em faci compartir la teva sort?”. Però no es va rendir. Havia de batallar perquè un món d’homes l’acceptés. I ho va fer de tal manera que el desembre del 1911 va obtenir un segon premi Nobel, en aquest cas el de Química per l’aïllament del radi pur. Per si això no fos poc, cal afegir que va ser la primera dona que va accedir a una càtedra a la Sorbona. Com afirma Teresa Abelló, professora d’Història Contemporània a la UB, la seva història supera els límits de la novel·la dikensiana, en la qual Curie, partint d’una subordinació per origen i sexe, es converteix en símbol de l’emancipació de la dona en el camp, especialment acotat, de la ciència.

Curie va ser una dona compromesa i durant la I Guerra Mundial va treballar per aplicar el seu descobriment a la medicina, els raigs X. La científica va expressar un compromís cada vegada més eloqüent amb la causa social de l’antimilitarisme i de condemna a la xenofòbia, que va derivar en una aproximació a les idees socialistes.

Els últims anys, i malgrat el dolor crònic que l’oprimia, la pèrdua de visió i un terrible brunzit a les orelles, no va deixar mai de treballar. El 4 de juliol del 1934 va morir de leucèmia com a conseqüència d’una llarga exposició al radi. El seu cos va ser inhumat, el 1995, al Panteó d’Homes Il·lustres de París.

 

Sapiens.cat

Revista de divulgació històrica

Col·laboradors
Publicitat

Col·laboradors

Plataforma digital per la difusió, sensibilització i l’empoderament de la dona dins de la societat actual.