LA HISTÒRIA D’UN GRAN POBLE, CINCTORRES (3 PART)

Seguim amb les particularitats d’aquell Cinctorres de la postguerra, sens dubte son moltes i diferenciades respecte a la situació actual, una de les significades per la repercussi6 fora el subministrament d’aigua per abast propi, les cases, cap d’elles tenia aigua corrent, es cert tambe que a quasi totes les llars, sovint i de manera generalitzada els habitacles urbans eren d’edifici sencer i gairebe tots als baixos tenien pou propi, majoritariament de poc cabdal pero suficient per cobrir les necessitats inherents als pores, aviram, conills, animals domestics que arribat el seu sacrifici contribuien significadament al ajut del manteniment de la familia, tots ells necessitaven el be preuat de l’aigua i aquest es nodria del corresponent pou o cisterna.

Tota la suposada puresa, aquella aigua no es feia servir per el consum huma, si de cas era utilitzada per la limitada higiene personal, la dutxa com a tal no existia, el que avui coneixem com a “water” tampoc, per tant, la netedat propia consistia diariament amb la utilitzaci6 d’una palangana porcellanica per cobrir les necessitats obligades. Cert es que per fer una neteja personal a fonts utilitzavem mes esporadicament les “tines” una mena de grans cubells de zenc on un cop dintre i mitjan9ant una “pitxera” una mena de gerra, feia com dutxa per treure la corresponent ensabonada.

Com hem comentat l’inodor, el “water” no existia, era substituït per una comuna o be a moltes de les llars s’utilitzava directament el corral com a soluci6 als menesters personals.

Pel consum propi s’anava a buscar aigua a les diferents fonts del poble, totes elles a unes distancies considerables, la utilització de les mateixes era diferenciada d’acord a la distancia del corresponent barri, els de la part alta el Cap de Vila recorrien al “Bassi” quasi sempre sobrada de cabdal i on hi havia i son encara uns “llavadors”,  els de la part baixa el Sol de Vila, aquests utilitzaven la dita “Font de la Vila” i el de la Llama la “Font d’en Prat” amb tambe “llavadors”, els del centre del poble decidien d’acord al seu criteri. Tots aquests brolladors estaven a distancies d’uns tres cents metres i foren assiduament les dones qui cobrien aquestes necessitats d’abastiment, cert es que a moltes llars fora el cap de familia o un representant masculi de la mateixa quin tent servir un animal de carrega sovint cavall “matxo” o mula feien aquest servei mitjan9ant uns “argadells” una mena de cistells de vimet penjats a les dos vessants del llom de !’animal que encabien quatre cantis de cop, aquests cantis eren recipients de fang d’uns deu litres de contingut, Quan aquesta tasca era feta personalment era sol un el recipient carregat.

Totes les fonts descrites i altres com la del “Bassiet, “Fontanassa”, la “Font dels Harts” i altres mes allunyades totes tenien una mena de bassiol, atuell que servia per abeurar el bestia, ve fora els remats de ovella i cabra o be els rues, cavalls i mules que anant o provinent de les seves tasques agraries necessitaven l’aigua.

Mes o menys l’any seixanta va arribar l’aigua al poble, aquelles fonts que durant segles van abastir i cobrir les necessitats vitals dels cinctorrans, van passar un xic a l’oblit, distribu”ides per tot el nucli urba el “Cap de Vila”, la “Pla9a del Pou”, la “Llama” i el “Sol de Vila”, tenien la seva font corresponent, aquella tasca pesada va desapareixer, ara el anar a buscar aigua a la font era ja dintre del poble, quedava encara un cim per conquerir el tenir l’aigua a casa, el pas donat aquell any 1.960 era important pero no definitiu.

 

Armado Querol Gasulla 

Nascut a Cinctorres

Conseller en Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals