COM VEURE LLUM EN LA FOSCOR

D’entre les moltes virtuts que podem desenvolupar els éssers humans, hi trobem d’innates i moltes que poden anar sorgint en el transcurs de la vida i així es forjarà el caràcter propi, de cada persona.
Les persones tendim a assemblar-nos molt, ens movem, més o menys, per uns mateixos interessos, que van des dels més vitals, existencials o legítims.

Ara bé, per assolir aquests interessos, que val a dir son les necessitats pures i dures del dia a dia, no tothom te les mateixes prioritats, com tampoc te els mateixos recursos per aconseguir-ho.
Un tret important i determinant, que farà assolir els nostres objectius de manera més o menys reeixida, serà les qualitats humanes de les quals disposem.

La posició social també és un condicionant important, però com els individus no partim de la mateixa posició social, en aquest escrit no vull posar el focus en això.
Moltes vegades, per no dir sempre, quan diem que una persona ha assolit un cert èxit, fem referència a les mostres del seu bon posicionament tant social com econòmic i tot el que això porta associat. Tal vegada, aquestes metes, no aconsegueixen arribar a la satisfacció plena de la persona i m’atreveixo a dir que fins i tot esdevenen la causa de moltes frustracions emocionals.

Però aquí estem, no ens atrevim a mirar realment que és allò que ens commou, que necessitem, que alenem. Moltes vegades son coses ben senzilles i no tenen cap preu en euros, per això son tant difícils d’adquirir, perquè no es poden comprar en cap establiment i tampoc vindrà Amazon i et deixara un paquet a casa replet d’aquestes coses senzilles.

Hi ha un conte sufí que explica el que jo amb tant poca destresa us vull fer arribar, diu així;

Una nit, un veí tornant cap a casa, troba un veí amic seu que esta agenollat sota una farola i li pregunta; – Que hi fas aquí agenollat a aquestes hores? – El veí li contesta – He perdut la clau de casa i la busco. Amb això que el veí s’agenolla també a buscar la clau. Quan ja fa una bona estona que busquen, el veí solidari diu; – Estàs segur que has perdut la clau aquí? – i el veí desesperat diu; – No, l’he perdut per allà. – I senyala un racó fosc del carrer. El veí se’l mira i diu; – I perquè no busques allà? – Perquè aquí hi ha més llum.

 

Aquesta és la resposta que va donar al seu veí. És la resposta que masses vegades donem, perquè pensem que la clau dels nostres neguits la trobarem més fàcilment on volem enfocar la llum, pensant que així hi veurem millor.

 

 

Eva Mata

Regidora a l’Ajuntament del Vendrell des del 2015 fins a l’actualitat.
Vicepresidència Diputació de Tarragona.

 

 

Col·laboradors

Col·laboradors

Plataforma digital per la difusió, sensibilització i l’empoderament de la dona dins de la societat actual.