Aquesta unió neix amb un objectiu comú, donar suport al curtmetratge “A Temps”, un projecte social orientat a la conscienciació i la prevenció entre les noves generacions, juntament de la mà  dels Mossos d’Esquadra. Es tracta d’una iniciativa que busca generar reflexió i impacte en aquells espais on encara és possible sembrar valors que perdurin en el temps.

Des de l’organització, es destaca la importància de sumar esforços i complicitats. “Creiem fermament que entre tots hem de fer arribar un missatge potent, especialment a aquelles generacions que encara mantenen viva la seva connexió amb la innocència.”

L’objectiu és que aquest missatge quedi integrat en la seva memòria i contribueixi a construir una societat més conscient, posant també en valor la importància del benestar integral de la persona, tant a nivell físic com emocional. Viure amb estrès cronificat en el temps pot acabar derivant, a llarg termini, en el desenvolupament de malalties autoimmunes, fet que reforça encara més la necessitat de generar consciència i prevenció des de la base.

En aquest sentit, també es posa el focus en determinats entorns universitaris, on sovint predominen dinàmiques centrades en l’individu, fet que pot dificultar una visió més empàtica i col·lectiva. Davant d’aquesta realitat, iniciatives com “A Temps” esdevenen eines necessàries per reconnectar amb valors essencials i fomentar una mirada més humana.

Finalment, des de La Dona És Actualitat es reivindica la necessitat de construir un autèntic “mantra solidari”, recordant que darrere de cada llàgrima hi ha persones compromeses que treballen per ajudar les víctimes a recuperar el seu equilibri i la seva dignitat.

Amb col·laboracions com aquesta, es reforça la convicció que el canvi és possible quan la societat s’uneix amb un propòsit comú, transformar consciències i generar un impacte real en les futures generacions.

Desde nuestra asociación Afibromed, trabajamos acompañando a personas diagnosticadas con fibromialgia y también a mujeres que han sufrido o sufren violencia de género. A lo largo de nuestra trayectoria, hemos observado un patrón significativo: una  parte de las mujeres con fibromialgia han vivido situaciones prolongadas de miedo, angustia o presión emocional intensa.

Esta realidad nos llevó a profundizar más allá del acompañamiento terapéutico, impulsando un estudio junto a profesionales de la salud.

En este camino, contamos con la colaboración de la terapeuta Ana González, especializada en neurociencia, quien aporta una visión clara y fundamentada.

Según su enfoque, el estrés mantenido en el tiempo altera el sistema nervioso, desregula el sistema inmunológico y puede convertirse en un factor desencadenante de enfermedades entre ellas  la fibromialgia. No se trata únicamente de un dolor físico, sino de una respuesta compleja del organismo ante situaciones prolongadas de alerta.

En el trabajo conjunto realizado, hemos podido observar cómo la fibromialgia, en algunos casos, no es solo una patología aislada, sino el reflejo de una historia interna marcada por el estrés crónico. El cuerpo habla  y lo hace a través del dolor, el cansancio extremo y la hipersensibilidad.

Por ello, creemos firmemente en la necesidad de seguir investigando, comprendiendo y visibilizando esta realidad, siempre de la mano de profesionales de la salud, terapeutas y especialistas en diferentes disciplinas.

Con este propósito, queremos invitarte a participar en la cumbre organizada por nuestra compañera y profesional Ana González. Se trata de un encuentro donde médicos, sanitarios y expertos compartirán conocimiento, experiencias y herramientas para entender mejor cómo el estrés afecta a nuestro cuerpo y cómo podemos aprender a gestionar y sobrellevar estas enfermedades.

Esta cumbre está dirigida tanto a personas diagnosticadas como a profesionales del ámbito sanitario, y se ofrece de forma totalmente gratuita, con el objetivo de acercar el conocimiento y abrir nuevas vías de comprensión y acompañamiento en la neurociencia.

https://integrasalut.com/cumbre-fibromialgia/?&utm_campaign=CIF26&utm_source=afibromed&utm_medium=&utm_term=&utm_content=

La medicina moderna ha permitido avances extraordinarios en el tratamiento de enfermedades agudas, crónicas y complejas, salvando millones de vidas gracias a su rigor científico y a la investigación constante.

Las terapias alternativas o complementarias pueden tener un papel de apoyo importante, siempre que se utilicen de manera responsable y nunca como sustituto del tratamiento médico principal.

Terapias como la relajación, la meditación, la respiración consciente, el acompañamiento emocional o algunas prácticas corporales pueden ayudar al paciente a:

• Reducir el estrés y la ansiedad
• Mejorar el bienestar emocional
• Aumentar la calidad de vida durante tratamientos prolongados
• Favorecer la adherencia a tratamientos médicos
• Acompañar procesos de dolor o enfermedad crónica

Cuando se integran de forma adecuada, estas herramientas pueden convertirse en un apoyo valioso para el paciente.

Es fundamental no dejarse llevar por mensajes que prometen curaciones milagrosas sin base científica. Muchas veces, estos discursos pueden generar falsas esperanzas, retrasar tratamientos adecuados y poner en riesgo la salud.

Nunca se debe abandonar un tratamiento médico ni sustituirlo por terapias sin evidencia científica. La seguridad del paciente siempre debe ser la prioridad.

El enfoque más adecuado en la actualidad es el integrativo: combinar la medicina basada en la evidencia con terapias complementarias que aporten bienestar, siempre bajo supervisión profesional.

El papel del profesional de la salud es esencial para:

• Realizar un diagnóstico correcto
• Determinar la gravedad de la enfermedad
• Establecer el tratamiento adecuado
• Valorar si alguna terapia complementaria puede ser útil como apoyo

En enfermedades leves o situaciones concretas, algunas terapias complementarias pueden contribuir al bienestar, pero siempre como acompañamiento y no como sustitución del tratamiento médico.

La salud debe abordarse desde el equilibrio, la responsabilidad y la evidencia científica. La medicina es la base del tratamiento de cualquier enfermedad, mientras que las terapias complementarias pueden ser un apoyo valioso cuando se utilizan con criterio.

Confiar en profesionales sanitarios cualificados y desconfiar de promesas de curación sin estudios científicos es clave para proteger nuestra salud.

El objetivo final siempre debe ser el mismo: el bienestar y la seguridad del paciente.

En la antigua Grecia, aunque la sociedad limitaba la participación femenina en la vida pública. existían mujeres como Hiparquia de Maronea, filósofa  que desafió las normas sociales y defendió la libertad intelectual. Más allá de la filosofía, las mujeres eran las guardianas de la tradición oral y del saber popular: curanderas, tejedoras de historias y custodiadoras de rituales que mantenían vivas las culturas de generación en generación.

Durante la Edad Media, a pesar de un contexto que restringía su visibilidad, muchas mujeres lograron trascender. Escritoras, artistas y alquimistas dejaron huellas que hoy nos hablan de resiliencia y creatividad frente a la opresión. Es en estos siglos cuando surgen figuras como Hildegarda de Bingen, monja benedictina alemana, visionaria, compositora y médica que desafió los límites de su tiempo, demostrando que el conocimiento no entiende de géneros.

El Renacimiento y la Ilustración trajeron un reconocimiento gradual del talento femenino, aunque todavía limitado. Mujeres como Émilie du Châtelet en Francia, traductora y matemática que interpretó y expandió la obra de Newton, muestran cómo la pasión por el saber puede superar los prejuicios y marcar la historia de la ciencia.

Hoy, a pesar de los avances, la historia de la mujer sigue siendo una lección de resistencia y creatividad silenciosa. Desde el arte hasta la ciencia, pasando por la política y la educación, las mujeres continúan rompiendo barreras, reivindicando su lugar no solo como protagonistas de su propia vida, sino también como arquitectas de sociedades más justas y equilibradas.

Reflexionar sobre la historia femenina es entender que cada mujer, en su contexto, ha sido un faro de conocimiento, fuerza y sabiduría. Reconocerlo no solo es un acto de justicia histórica, sino un estímulo para valorar la diversidad de voces que conforman nuestro presente y modelan nuestro futuro.

Un espai amb ànima transformadora
Torrebarrina és molt més que un centre audiovisual. Situat a L’Hospitalet de Llobregat, és un hub creatiu que impulsa projectes socials, tecnològics i culturals amb impacte comunitari. Aquest entorn, que combina modernitat i compromís social, es converteix en l’escenari ideal per acollir iniciatives que volen generar consciència i canvi, especialment en temàtiques tan sensibles com la violència de gènere.

Un projecte amb veu pròpia i compromís institucional

Durant la presentació es mostrarà el making-of del curtmetratge “A TEMPS”, una obra basada en una realitat que posa el focus en moltes dones que han patit violència. El projecte compta amb una forta càrrega emocional i social, i està apadrinat per l’actriu Mónica Pont.
A més, aquesta iniciativa es desenvolupa de la mà dels Mossos d’Esquadra, reforçant així el seu valor institucional i el seu compromís amb la societat. El projecte està orientat especialment a la prevenció i conscienciació de les noves generacions, abordant tant la violència física com la psicològica i digital, una realitat cada vegada més present entre joves.

En aquest sentit, el projecte anirà més enllà de la pantalla, amb la realització de xerrades en escoles i instituts, amb l’objectiu de generar reflexió, educar en valors i proporcionar eines per detectar i prevenir situacions de violència.
El making-of permetrà al públic descobrira una oportunitat única per entendre que darrere de cada imatge hi ha una història real i una voluntat clara de transformació social.

Cultura amb propòsit
Amb aquesta iniciativa, La Dona És Actualitat reafirma el seu paper com a plataforma que dona veu a les dones i crea continguts amb impacte. L’esdeveniment no serà només una presentació audiovisual, sinó també un espai de trobada, reflexió i consciència col·lectiva.
Una cita imprescindible per a totes aquelles persones que creuen en el poder de la cultura com a eina de canvi.

La cita serà el pròxim 16 d’abril a les 18:00 h a Torrebarrina, un espai de referència en innovació social i creació audiovisual, Parque de La Marquesa, Carr. de Collblanc, 67, 08904 L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona

https://www.eventbrite.com/e/entradas-sempre-estem-a-temps-1984868391791?aff=oddtdtcreator

A lo largo de mi experiencia, he podido observar que las personas con adicciones, ya sea al alcohol, a la comida, a las relaciones o a cualquier otra conducta, muchas veces están mostrando un desequilibrio que no empezó en ellas, sino que viene de antes.

En muchos casos, detrás de una adicción encontramos exclusiones o secretos familiares. Personas que fueron olvidadas, rechazadas o de las que no se habla. Puede tratarse de pérdidas, traumas, abusos o incluso otras adicciones. De forma inconsciente, alguien del sistema puede repetir ese patrón como una manera de darles un lugar y pertenecer.

También es habitual encontrar un desequilibrio entre dar y recibir. Cuando una persona ha dado demasiado emocionalmente, especialmente en su infancia, o no ha recibido el amor que necesitaba, se genera un vacío interno muy profundo. La adicción aparece entonces como un intento de llenar ese vacío.

Otra situación frecuente es la inversión de roles. Niños que han tenido que hacerse adultos antes de tiempo, cuidar a sus padres o sostener emocionalmente a la familia. Esa carga, mantenida durante años, puede manifestarse más adelante en forma de adicción, como una vía de escape o una forma de anestesiar el cansancio emocional.

La falta de vínculo afectivo o el amor no expresado también deja huella. Cuando una persona no se ha sentido vista, reconocida o querida de forma clara, puede crecer con una sensación de no ser suficiente. La adicción intenta compensar ese dolor.

Desde el enfoque transgeneracional, también observamos las lealtades invisibles. A veces, sin darnos cuenta, repetimos historias o sufrimientos de nuestros ancestros por amor y fidelidad. Es como si dijéramos inconscientemente: “si tú sufriste, yo también lo haré”.

Por último, los duelos no resueltos y los traumas familiares también tienen un gran peso. Pérdidas no elaboradas, violencia o abandonos pueden quedar grabados en el sistema, y la adicción aparece como una forma de no sentir ese dolor.

Por eso, cuando acompaño a una persona con adicción, no la veo como alguien débil, sino como alguien profundamente sensible que, de alguna manera, está mostrando lo que necesita ser mirado y sanado en su sistema familiar.

El trabajo no es solo dejar la adicción, sino comprender qué hay detrás, devolver a cada miembro su lugar y liberar a la persona de cargas que no le corresponden.

Desde ahí, empieza un verdadero proceso de transformación.

El ego nace para darte identidad, para ayudarte a sobrevivir, para diferenciarte. El problema no es su existencia, sino cuando toma el control sin conciencia.

Se manifiesta de muchas formas:

• Cuando necesitas tener siempre la razón
• Cuando te comparas constantemente
• Cuando te ofendes con facilidad
• Cuando sientes que no eres suficiente… o que debes demostrar que lo eres

El ego grita. Tu esencia susurra.

Imagina que dentro de ti hay dos voces:

• Una que reacciona, juzga, se defiende
• Otra que observa, comprende y elige

Cuando aprendes a observar tu ego sin identificarte con él, empiezas a recuperar tu poder.

La próxima vez que te sientas herida o atacada, pregúntate:“¿Esto que siento es mi verdad… o es mi ego protegiéndose?”Solo esa pregunta ya abre un espacio de conciencia.

Imagina que alguien critica tu trabajo en un proyecto importante.

Tu ego reacciona:“No tienen ni idea… no valoran lo que hago… tengo que demostrar que se equivocan.” Tu esencia, en cambio, diría:“Esto me incomoda… ¿qué parte de esto puedo escuchar sin sentirme atacada?”

Cuando eliges la segunda voz, ocurre algo poderoso:

• Dejas de reaccionar
• Empiezas a aprender
• Te posicionas desde tu seguridad, no desde la defensa

Y ahí, tu ego deja de ser un enemigo… y se convierte en un aliado que te avisa de tus heridas.

El ego bien dirigido puede impulsarte:

• Te ayuda a poner límites
• Te da fuerza para avanzar
• Te recuerda tu valor

Pero solo cuando está al servicio de tu conciencia, no al revés. Cada vez que tu ego se activa, no es un fallo… es una puerta. Una oportunidad para conocerte más, para sanar, para elegir distinto.
No se trata de ser perfecta. Se trata de ser consciente. Porque cuando dejas de luchar contigo misma…empiezas a liderarte. Y ahí, justo ahí, comienza tu verdadera libertad.

La societat ens ha ensenyat a estar ocupats, però no a estar connectats de veritat.

Ens llevem amb presses, responem missatges, complim obligacions, fem veure que tot està bé. Però en algun moment del dia potser al vespre, potser en silenci apareix una sensació difícil d’explicar: la de no sentir-nos realment acompanyats. I és en aquest espai íntim on la solitud pren forma.

Parlem constantment, però escoltem poc. Compartim moments, però no sempre emocions. Ens hem acostumat a mostrar només una part de nosaltres, la més acceptable, la més forta. I així, sense adonar-nos, anem amagant allò que ens fa vulnerables, allò que també necessita ser vist.

La solitud ja no és només cosa de gent gran. Avui afecta joves, adults, persones amb feina, amb família, amb una vida aparentment “normal”. Perquè la solitud no depèn de quanta gent tens al voltant, sinó de com et sents dins teu.

Hi ha persones que passen dies sense que ningú els pregunti com estan de veritat. Altres que somriuen mentre per dins es trenquen. I moltes que han après a callar perquè senten que ningú entendria el que els passa. Per por de molestar, per por de no ser compreses, per por de mostrar-se tal com són.

Vivim en una cultura que premia la fortalesa, però que sovint oblida la importància de la fragilitat. Ens han ensenyat a resistir, però no a compartir el pes. I així, moltes persones carreguen soles emocions que necessitarien ser escoltades.

El més preocupant és que aquesta solitud sovint es normalitza. Es disfressa d’independència, de “jo puc amb tot”, de rutina. Però el cos parla. L’ànima també. I quan no troben espai, acaben expressant-se d’altres maneres: cansament, ansietat, desconnexió, tristesa.

Potser no es tracta de tenir moltes persones al voltant, sinó de tenir-ne algunes amb qui poder ser autèntics. Persones amb qui no calgui aparentar, amb qui el silenci no sigui incòmode, amb qui es pugui parlar des del cor.

I potser la clau no és fer grans coses, sinó petits gestos.

Preguntar de veritat: “Com estàs?” i quedar-se a escoltar la resposta. Mirar als ulls. Dedicar temps sense presses. Escriure un missatge inesperat. Recordar a algú que és important.

Perquè a vegades, un sol gest pot canviar el dia o fins i tot la vida d’algú.

També és important aprendre a demanar ajuda. Trencar la idea que hem de poder amb tot sols. Reconèixer que necessitem als altres no és debilitat, és humanitat.

La solitud no desapareix de cop. Però es pot transformar quan comencem a crear vincles reals, quan deixem de tenir por de mostrar-nos tal com som, quan entenem que compartir també és una forma de sanar.

Potser no podem canviar el ritme del món. Però sí que podem canviar la manera com ens relacionem dins d’ell.

I potser avui és un bon dia per començar.

Per fer una trucada.
Per escoltar sense interrompre.
Per abraçar més fort.
Per estar-hi.

Perquè, al final, tots necessitem el mateix: sentir que no estem sols.

Durant el camí de la vida, moltes vegades ens trobem amb persones amb grans ambicions que, sense adonar-se’n, perden el rumb de l’empatia i del benestar col·lectiu. Aquesta experiència també ha estat part del camí que ha portat al naixement de La Dona És Actualitat. La plataforma neix precisament d’aquesta necessitat de recuperar valors essencials: el respecte, la cooperació i el suport mutu entre dones.

La Dona És Actualitat vol ser un espai on es construeixin ponts i no murs. Un lloc on els projectes neixin des del cor, on els espais siguin  de creixement i on la col·laboració sigui el motor que impulsi noves iniciatives socials, culturals i humanes.
Ens trobem 2026 davant d’una nova era que demana més consciència, més empatia i més capacitat de mirar-nos amb humanitat. Totes les persones portem dins nostre una llum que pot inspirar els altres. Però, a vegades, la nostra ombra alimentada per l’ego o per la necessitat de reconeixement pot bloquejar aquesta llum. El veritable lideratge consisteix també a reconèixer aquesta ombra i transformar-la en aprenentatge.

Quan una dona s’aixeca amb consciència i decideix caminar al costat d’altres dones, es crea una xarxa de força que beneficia a tothom. Perquè quan una se sent bé, totes ens sentim bé. Quan una creix, totes podem créixer.
Si et sents identificada amb aquesta manera de veure la vida, amb la idea de construir ponts en lloc de competir, i amb el desig de crear projectes amb ànima i propòsit, pots posar-te en contacte amb la nostra plataforma.
Perquè creiem profundament que el futur es construeix juntes, amb empatia, respecte i la voluntat sincera de fer del món un lloc millor per a totes.

Durant l’entrevista vam compartir aquest espai amb diverses professionals que formen part activa del projecte.

Ens va acompanyar Lídia Rodríguez, treballadora social especialitzada en l’atenció a víctimes de violència de gènere, amb més de deu anys d’experiència en l’acompanyament i suport a dones que han patit aquesta realitat.
També hi va participar Estefania Ros, membre de la XDI – Xarxa de Drets dels Infants, que va destacar la importància d’educar i sensibilitzar des de la infància i l’adolescència per prevenir situacions de violència en el futur.

El projecte “A Temps” és una iniciativa que treballa de manera conjunta amb els Mossos d’Esquadra, amb l’objectiu de generar consciència social, educació emocional i prevenció, especialment dirigida a joves i adolescents. La voluntat és oferir eines i reflexió perquè les noves generacions puguin identificar a temps situacions de risc i construir relacions sanes i respectuoses.

Aquest projecte audiovisual compta amb la participació de la productora PMM Records i incorpora també imatges creades amb intel·ligència artificial per Maxim Shishkov, aportant un llenguatge visual innovador que reforça el missatge social de la iniciativa.

“A Temps” és un projecte impulsat per La Dona És Actualitat, sota la direcció de la seva fundadora Sandra Granado , amb la voluntat de transformar històries reals en eines de sensibilització i canvi social.

La participació al programa Tal Com Som va ser una oportunitat per donar visibilitat a aquesta iniciativa i continuar sumant veus que treballen per erradicar la violència i construir una societat més conscient, justa i igualitària.

A més, volem anunciar que el proper 16 d’abril de 2026 a les 18:00h tindrà lloc una presentació especial del projecte “A Temps” dins del marc de Torrebarrina Cinema (Experiències d’Innovació Social). Serà un espai de trobada, reflexió i diàleg al voltant de la importància de la prevenció de la violència i del paper de l’audiovisual com a eina de transformació social.
Estarem encantades de comptar amb la vostra presència en aquest esdeveniment tan especial i necessari, per continuar donant suport i visibilitat a una iniciativa que treballa per un futur amb més consciència, respecte i igualtat.