PAS A PAS, FEM CAMÍ

Si acceptem les virtuts de tots els éssers humans, també hauríem d’acceptar, que aquestes virtuts també tenen la seva oposició o el seu extrem, anomenades defectes. Si acceptem l’un, esdevindrà automàticament, l’altre. Perquè, l’un sense l’altre, no poden existir.

La persona que t’acompanya en el camí, ho fa voluntàriament per caminar i gaudir plegats, com un equip. On no hi arriba un, arriba l’altre, però sense oblidar, que cadascú és una individualitat lliure, que s’ha compromès lliurement a estimar, primer a hom mateix i després al seu entorn. Cal ser conscient que aquestes individualitats que conformen l’equip, són diferents, perquè tenen una genètica diferent, unes experiències diverses, etc., i per tant, tindran una percepció i una interpretació dels fets, diferent de l’altre, i inclòs diferent, del mateix fet. Inclòs un mateix fet, pot ser diferent en sí mateix, si succeeix en moments i llocs dispars.

Si som conscients d’això, aprendrem a estimar-nos més enllà de les formes que percebem, que son interpretacions provocades per les nostres experiències passades, per la genètica que arrosseguem i per l’entorn social que vivim. Estic segura que ara sentim i expressem unes formes de comportament diferent a les que expressaríem a l’any 1985 o a l’any 2050. N’estic segura. Per tant, el que som i el que ens envolta és variable i va canviant constantment.
El no jutjar les emocions ni els pensaments, ens porta a no culpabilitzar-nos ni a castigar-nos, vers al contrari, ens porta a ser-ne responsables. Escoltar-los, entendre’ls i conversar amb el que sentim, amb el que pensem, amb lo que percebem; el per què surten, el per què et fan sentir així. I, després, fora bo, acceptar-ho i alliberar-ho com un estel cap al cel. I fer el mateix amb les emocions i pensaments dels demés.

El món social (mitjans de comunicació, publicitat, urbanisme, institucions, llum dels fanals, olors, zones verdes, haver papereres a la vorera, etc.) ens fan ser d’una determinada forma, ningú està fora del seu abast.

La societat és molt diversa, la qüestió és que, com la deessa de la justícia, està cega i no és conscient de la seva diversitat. Poc a poc, mentre es va descobrint aquest món social, acceptem-lo amb naturalitat en hom mateix, sent conscient que és una creació incompleta de tots els col·lectius, i tots, en som responsables.

El que et faci sentir còmode, t’ho quedes. El que no t’agrada, t’ho allunyes, sense judici i amb comprensió. Estimar-se i valorar-se, és el que permet estimar i valorar tot el demés, això sí, tenint paciència, perquè l’entorn necessita temps per integrar la informació i per entendre aquesta diversitat, com nosaltres hem tingut que entendre la nostra diversitat, i alhora, descobrir la de l’entorn que ens envolta. La natura és diversa, tota la natura, inclosa la humana. De moment, la societat no dona resposta a aquesta diversitat, però poc a poc, l’anirem millorant perquè aquesta resposta, abasteixi els diferents colors que habiten dins nostre i els que conviuen al nostre voltant.

 

 

Olga Sànchez i Centeno

 

 

Col·laboradors

Col·laboradors

Plataforma digital per la difusió, sensibilització i l’empoderament de la dona dins de la societat actual.