DONES I ECOFEMINISME

Si partim de la base de que les cures durant la pandèmia de la COVID-19 van ser cabdals per poder tirar endavant la vida de les persones, és indispensable que aquest fet es visibilitzi i es posi en valor.

 

Però que en sabem de les cures?

En un sentit més ampli, les cures són les feines invisibilitzades que fonamentalment fan moltes dones a les seves llars, que no estan remunerades, que en moltes ocasions es donen en condicions de precarietat i que arribem a pensar que són obligació només de les dones. D’igual manera, dins del marc laboral, aquestes feines majoritàriament són ocupades per mà d’obra femenina. Totes aquestes tasques de cura no formen part del teixit productiu del mercat però paradoxalment són essencialment necessàries per sustentar la societat humana. No podem pensar una societat on la criança dels infants, les cures en l’entorn familiar i a les persones amb desavantatges social no estiguin cobertes, algú les ha de fer.

Ara mateix penso en totes aquelles dones que durant la pandèmia segueixen fent aquestes cures endinsades en un cercle poc valorat, precaritzat i poc reconegut o dit d’una altra manera: totalment invisible. Però aquesta tasca que majoritàriament es responsabiltza a les dones ve de molts anys enrere. Tot allò és culpa del patriarcat.

Si pensem en que les cures tal i com les coneixem fins ara, són i han estat dissenyades per un sistema patriarcal en el que l’economia capitalista s’ha beneficiat. Al sistema patriarcal ja li ha estat bé que les dones desenvolupin les cures de les llars gratuïtament. Gràcies que hem anat evolucionant i en algunes llars veiem com els homes també participen en les tasques de cura, però encara queda molta feina a fer i tots en som responsables de transformar aquesta realitat. La societat en general ha de corresponsabilitzar-se i conscienciar-se de que cal afrontar aquest canvi.

Les dones ens hem d’empoderar, enfortir-nos i creure’ns que canviar les dinàmiques de cura preestablertes a dia d’avui, és possible fer-ho només si anem juntes, si comencem a pensar en clau ecofeminista. Perquè no és suficient un reconeixement de la feina que fan moltes dones sinó que ha de ser una feina on també s’impliquin els homes, les dones i la societat en general.

Grans canvis ens esperen al segle XXI, som a l’era de la transformació social, hem d’aprofitar aquesta oportunitat per revertir un model arcaic que tan mal ens ha fet i projectar un model social que posi la vida de les persones al centre amb una mirada feminista.

 

Silvina Lugones

Secretària de la Dona d’ERC El Vendrell

Col·laboradors

Col·laboradors

Plataforma digital per la difusió, sensibilització i l’empoderament de la dona dins de la societat actual.