3 DE DECEMBRE DIA INTERNACIONAL DE LA DISCAPACITAT

03/12/202127/11/2023 Redacció

Avui dia internacional de la discapacitat, Sandra Polo trasllada l’importància de saber valorar i defesar els drets humans.

DE QUÈ SOM DIS-CAPAÇOS?

Treballo en un Centre Especial de Treball i la gran part dels meus companys i companyes tenen alguna discapacitat; visible o invisible.

És un plaer ser testimoni i participar activament en els esforços que fan moltes empreses per evidenciar que una persona amb Discapacitat té moltíssimes capacitats. De fet, en els Departaments d’Organització i Persones de moltes empreses s’esforcen cada dia més en fer visibles aquestes capacitats i trobar aquell llocs i tasques idònies dins l’organització per a persones amb Discapacitat, lluitant així contra els prejudicis de la NO-capacitat i centrant-se en tot allò que sí són capaces de fer.

Però, i a nivell personal? Quins són els nostres prejudicis? El fet que el primer pensament que tenim quan veiem algú amb algun tipus de discapacitat sigui diferent a allò que pensem en veure una persona que no té cap discapacitat visible, és ja una mostra clara que sí tenim prejudicis. La major part de nosaltres ho fem des del mater/paternalisme, fins i tot des de la condescendència, però en el moment que l’etiquetem com a víctima o com a malalt, ja estem fent ús dels nostres prejudicis i no les estem ajudant a que se sentin incloses naturalment a la societat.

La sensibilització i formació als centres educatius i a les empreses, la normalització en els centres esportius de compartir espais, inquietuds, activitats, grups de lleure o de feina ajuda molt a valorar les habilitats, capacitats, valors, actitud i compromís de cada persona més enllà de la seva discapacitat.

Hi ha un gran debat social quan a la nomenclatura de les Persones amb Discapacitat. Hi ha qui pensa que la pròpia paraula DIS-capacitat reforça aquesta part de la NO-capacitat i per tant no emfatitza d’allò del que sí són capaços. És per aquest motiu, el poder del llenguatge en la percepció de la nostra realitat, que molta gent defensa que es parli de diversitat funcional i no pas de discapacitat.

Les anomenem com les anomenem; persones amb Discapacitat o amb Diversitat funcional, el cert és que hem de ser conscients dels nostres prejudicis (la majoria de vegades emesos des de la condescendència) i hem d’esforçar-nos a veure i conèixer quines són les seves capacitats, habilitats, inquietuds i experiències i no etiquetar-les per allò que NO poden fer, sinó per allò que SÍ han fet, que SÍ són capaces de fer, que SÍ poden, volen, desitgen i lluiten per fer.

Per una societat més justa, inclusiva, compromesa, sostenible, diversa i gràcies a tots i totes molt capaç!