Parlar de drets no és només parlar de lleis escrites en un paper. És parlar de dignitat, de respecte i de llibertat. És recordar que cap dona hauria de sentir por a casa seva, al carrer o en qualsevol àmbit de la seva vida. La violència de gènere no és un problema individual, és una realitat social que ens afecta a totes, directa o indirectament.

La protecció contra la violència de gènere és un pilar fonamental en qualsevol societat que es consideri justa. No es tracta només de reaccionar quan el dany ja està fet, sinó de prevenir, educar i transformar. Cal crear espais segurs, escoltar sense jutjar i actuar amb responsabilitat col·lectiva.

Però també és essencial entendre que el coneixement és poder. Conèixer els nostres drets ens dona eines per identificar situacions de risc, per posar límits i per buscar ajuda. Massa vegades, el silenci s’imposa per por, per vergonya o per desconeixement. Trencar aquest silenci és un acte de valentia, però també un acte de transformació.

Les plataformes de dones, com aquesta, tenen un paper clau. Són espais de suport, de consciència i de sororitat. Aquí es construeixen xarxes que sostenen, que acompanyen i que empoderen. Perquè quan una dona s’aixeca, no ho fa sola: ho fa amb la força de moltes altres darrere.

També és moment de mirar cap endins. Com ens parlem? Com ens cuidem? Com ens respectem? La protecció comença també en una mateixa, reconeixent el nostre valor i posant-nos al centre de la nostra vida. No és egoisme, és supervivència emocional.

Encara queda molt camí per recórrer, però cada pas compta. Cada veu que s’alça, cada història compartida, cada dona que decideix no callar, contribueix a un canvi real. No es tracta només de resistir, sinó de construir una realitat nova on la violència no tingui cabuda.

Perquè els nostres drets no són un privilegi, són una necessitat. I protegir-los és protegir la vida.

La societat ens ha ensenyat a estar ocupats, però no a estar connectats de veritat.

Ens llevem amb presses, responem missatges, complim obligacions, fem veure que tot està bé. Però en algun moment del dia potser al vespre, potser en silenci apareix una sensació difícil d’explicar: la de no sentir-nos realment acompanyats. I és en aquest espai íntim on la solitud pren forma.

Parlem constantment, però escoltem poc. Compartim moments, però no sempre emocions. Ens hem acostumat a mostrar només una part de nosaltres, la més acceptable, la més forta. I així, sense adonar-nos, anem amagant allò que ens fa vulnerables, allò que també necessita ser vist.

La solitud ja no és només cosa de gent gran. Avui afecta joves, adults, persones amb feina, amb família, amb una vida aparentment “normal”. Perquè la solitud no depèn de quanta gent tens al voltant, sinó de com et sents dins teu.

Hi ha persones que passen dies sense que ningú els pregunti com estan de veritat. Altres que somriuen mentre per dins es trenquen. I moltes que han après a callar perquè senten que ningú entendria el que els passa. Per por de molestar, per por de no ser compreses, per por de mostrar-se tal com són.

Vivim en una cultura que premia la fortalesa, però que sovint oblida la importància de la fragilitat. Ens han ensenyat a resistir, però no a compartir el pes. I així, moltes persones carreguen soles emocions que necessitarien ser escoltades.

El més preocupant és que aquesta solitud sovint es normalitza. Es disfressa d’independència, de “jo puc amb tot”, de rutina. Però el cos parla. L’ànima també. I quan no troben espai, acaben expressant-se d’altres maneres: cansament, ansietat, desconnexió, tristesa.

Potser no es tracta de tenir moltes persones al voltant, sinó de tenir-ne algunes amb qui poder ser autèntics. Persones amb qui no calgui aparentar, amb qui el silenci no sigui incòmode, amb qui es pugui parlar des del cor.

I potser la clau no és fer grans coses, sinó petits gestos.

Preguntar de veritat: “Com estàs?” i quedar-se a escoltar la resposta. Mirar als ulls. Dedicar temps sense presses. Escriure un missatge inesperat. Recordar a algú que és important.

Perquè a vegades, un sol gest pot canviar el dia o fins i tot la vida d’algú.

També és important aprendre a demanar ajuda. Trencar la idea que hem de poder amb tot sols. Reconèixer que necessitem als altres no és debilitat, és humanitat.

La solitud no desapareix de cop. Però es pot transformar quan comencem a crear vincles reals, quan deixem de tenir por de mostrar-nos tal com som, quan entenem que compartir també és una forma de sanar.

Potser no podem canviar el ritme del món. Però sí que podem canviar la manera com ens relacionem dins d’ell.

I potser avui és un bon dia per començar.

Per fer una trucada.
Per escoltar sense interrompre.
Per abraçar més fort.
Per estar-hi.

Perquè, al final, tots necessitem el mateix: sentir que no estem sols.

Durant el camí de la vida, moltes vegades ens trobem amb persones amb grans ambicions que, sense adonar-se’n, perden el rumb de l’empatia i del benestar col·lectiu. Aquesta experiència també ha estat part del camí que ha portat al naixement de La Dona És Actualitat. La plataforma neix precisament d’aquesta necessitat de recuperar valors essencials: el respecte, la cooperació i el suport mutu entre dones.

La Dona És Actualitat vol ser un espai on es construeixin ponts i no murs. Un lloc on els projectes neixin des del cor, on els espais siguin  de creixement i on la col·laboració sigui el motor que impulsi noves iniciatives socials, culturals i humanes.
Ens trobem 2026 davant d’una nova era que demana més consciència, més empatia i més capacitat de mirar-nos amb humanitat. Totes les persones portem dins nostre una llum que pot inspirar els altres. Però, a vegades, la nostra ombra alimentada per l’ego o per la necessitat de reconeixement pot bloquejar aquesta llum. El veritable lideratge consisteix també a reconèixer aquesta ombra i transformar-la en aprenentatge.

Quan una dona s’aixeca amb consciència i decideix caminar al costat d’altres dones, es crea una xarxa de força que beneficia a tothom. Perquè quan una se sent bé, totes ens sentim bé. Quan una creix, totes podem créixer.
Si et sents identificada amb aquesta manera de veure la vida, amb la idea de construir ponts en lloc de competir, i amb el desig de crear projectes amb ànima i propòsit, pots posar-te en contacte amb la nostra plataforma.
Perquè creiem profundament que el futur es construeix juntes, amb empatia, respecte i la voluntat sincera de fer del món un lloc millor per a totes.

Durant l’entrevista vam compartir aquest espai amb diverses professionals que formen part activa del projecte.

Ens va acompanyar Lídia Rodríguez, treballadora social especialitzada en l’atenció a víctimes de violència de gènere, amb més de deu anys d’experiència en l’acompanyament i suport a dones que han patit aquesta realitat.
També hi va participar Estefania Ros, membre de la XDI – Xarxa de Drets dels Infants, que va destacar la importància d’educar i sensibilitzar des de la infància i l’adolescència per prevenir situacions de violència en el futur.

El projecte “A Temps” és una iniciativa que treballa de manera conjunta amb els Mossos d’Esquadra, amb l’objectiu de generar consciència social, educació emocional i prevenció, especialment dirigida a joves i adolescents. La voluntat és oferir eines i reflexió perquè les noves generacions puguin identificar a temps situacions de risc i construir relacions sanes i respectuoses.

Aquest projecte audiovisual compta amb la participació de la productora PMM Records i incorpora també imatges creades amb intel·ligència artificial per Maxim Shishkov, aportant un llenguatge visual innovador que reforça el missatge social de la iniciativa.

“A Temps” és un projecte impulsat per La Dona És Actualitat, sota la direcció de la seva fundadora Sandra Granado , amb la voluntat de transformar històries reals en eines de sensibilització i canvi social.

La participació al programa Tal Com Som va ser una oportunitat per donar visibilitat a aquesta iniciativa i continuar sumant veus que treballen per erradicar la violència i construir una societat més conscient, justa i igualitària.

A més, volem anunciar que el proper 16 d’abril de 2026 a les 18:00h tindrà lloc una presentació especial del projecte “A Temps” dins del marc de Torrebarrina Cinema (Experiències d’Innovació Social). Serà un espai de trobada, reflexió i diàleg al voltant de la importància de la prevenció de la violència i del paper de l’audiovisual com a eina de transformació social.
Estarem encantades de comptar amb la vostra presència en aquest esdeveniment tan especial i necessari, per continuar donant suport i visibilitat a una iniciativa que treballa per un futur amb més consciència, respecte i igualtat.

Aquesta aliança neix amb l’objectiu de sumar esforços en la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, especialment davant les noves formes de violència que estan emergint en l’entorn digital i social actual.

La Xarxa dels Drets de la Infància de Barcelona (XDI) és una plataforma que agrupa entitats socials, acadèmiques i institucionals compromeses amb la defensa i promoció dels drets de la infància i l’adolescència. Treballa des d’un enfocament de drets humans, promovent la incidència política i la millora de les polítiques públiques.

Actualment, la XDI està impulsant una iniciativa d’incidència internacional: la sol·licitud formal al Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides perquè elabori una Observació General específica sobre la violència i la ciberviolència entre iguals (bullying, ciberassetjament i noves formes de violència digital).

Per què és necessària una Observació General específica?

Tot i que el Comitè ja ha desenvolupat orientacions rellevants com l’Observació General núm. 13 (violència contra la infància) i la núm. 25 (drets en entorns digitals), la violència exercida entre infants i adolescents encara no ha estat tractada com una categoria autònoma i transversal.

En un context de transformació tecnològica accelerada i de creixement de la ciberviolència, es fa imprescindible disposar d’un marc internacional que:

• Reconeixi la violència entre iguals com una vulneració estructural de drets.
• Defineixi estàndards comuns per prevenir, detectar, intervenir i reparar el dany.
• Incorpori l’enfocament de drets, de gènere i d’interseccionalitat.
• Estableixi indicadors comparables i mecanismes de supervisió, també en serveis digitals i sistemes d’intel·ligència artificial.

Què s’està fent des d’aquesta iniciativa?

Des de la XDI, amb el suport de les entitats aliades i projectes socials com el nostre, s’estan duent a terme accions concretes:

• Recollida d’adhesions d’entitats i institucions per reforçar la legitimitat internacional de la petició.
• Elaboració d’una proposta jurídica i tècnica fonamentada en evidència empírica i en el marc normatiu internacional.
• Impuls de la participació infantil en tot el procés, donant veu als infants i adolescents.
• Presentació de la petició a membres del Comitè dels Drets de l’Infant, aprofitant el marc de l’examen d’Espanya davant les Nacions Unides, pendent d’elevació formal al Comitè”  quan s’hagin recollit més suports o similar.
• El nostre compromís com a projecte social i audiovisual.

Des del nostre projecte social i audiovisual A TEMPS, amb la mirada i dirigit per  Sandra Granado, reafirmem el nostre compromís amb la prevenció, la consciència social i l’educació emocional i digital de les noves generacions.

Creiem fermament que visibilitzar aquestes realitats, generar debat i crear continguts amb impacte social és clau per avançar cap a una societat més justa, segura i respectuosa amb els drets de la infància i l’adolescència.

Aquesta unió amb la XDI representa un pas endavant per continuar treballant conjuntament, des de l’acció social, la incidència política i la comunicació transformadora, per posar límits a la violència entre iguals i construir entorns més segurs, tant en el món presencial com en el digital.

Podeu consultar la iniciativa aquí: https://www.xarxadretsinfants.cat/projectes/ciberviolencia-entre-iguales/#1

I formalitzar l’adhesió aquí: https://mailchi.mp/3f5c61591ecc/adhesiones-iniciativa-observacion-general-cdn

No obstant això, recentment la mare ha alertat que el magistrat que porta el cas ha canviat radicalment la situació, retirant-li la pàtria potestat. Segons Enri García, aquesta decisió es fonamenta en la suposada manipulació del nen per part seva, una acusació que ella nega rotundament. “M’estan aplicant una falsa síndrome d’alienació parental”, va expressar la mare en declaracions a Cugat Mèdia, referint-se a la teoria psicològica que suggereix que un progenitor intenta allunyar l’altre dels fills mitjançant manipulacions emocionals. En aquest cas, la mare defensa que Leo ha expressat de manera reiterada el seu desig de quedar-se amb ella, fins i tot per escrit.

El 12 de març, estava previst que el traspàs efectiu de la custòdia es realitzés a les oficines de Sant Cugat dels Serveis Tècnics de Punt de Trobada. En un moment de gran tensió, Leo va romandre dins del cotxe, decidint no abandonar la mare. Aquesta situació va generar un gran desplegament de seguretat, amb la presència de quatre agents dels Mossos d’Esquadra i tres de la Policia Local. Els agents van estar presents per assegurar-se que la situació es resolgués segons les indicacions judicials. Tanmateix, el jove va expressar clarament la seva voluntat de quedar-se amb la seva mare, un factor que podria influir en les decisions futures del tribunal.

La situació va provocar una reacció immediata de suport a la mare per part de diversos col·lectius, com Mares Protectores, que van convocar una concentració davant de les oficines al costat de l’advocada Sandra Burgos per manifestar el seu desacord amb la situació. Una trentena de persones es va aplegar per mostrar el seu suport a Enri García i a Leo en aquest moment tan delicat. Els agents dels Mossos d’Esquadra van identificar diverses persones que estaven enregistrant la situació amb els seus telèfons mòbils, seguint de prop els esdeveniments.

El cas continua obert i es manté en espera de la resolució judicial definitiva sobre la custòdia i la potestat parental. En aquest context, la mare de Leo tem que el jutge pugui ordenar el traspàs de la custòdia per la força, una situació que implicaria un profund impacte emocional tant per ella com per Leo, qui ha estat clar en les seves preferències.

Aquest conflicte legal posa en evidència la complexitat de les disputes de custòdia i la necessitat d’analitzar amb rigor les circumstàncies emocionals i psicològiques del menor. Enri García, acompanyada del suport d’un grup de persones i associacions, continua lluitant per defensar els drets del seu fill, que s’ha expressat clarament sobre el desig de viure amb ella. A mesura que la situació avança, la comunitat segueix atenta a la resolució judicial, amb l’esperança que es prioritzi el benestar i la seguretat emocional del menor.

Bridget se obsesionaba con su peso y contaba cada caloría, reflejando una realidad que sigue vigente. Hoy en día, las mujeres aún se ven sometidas a estándares de belleza irreales, pero con el añadido de las redes sociales, donde la perfección parece ser la norma. Aunque hay más movimientos en pro de la autoaceptación y el body positive, la presión para cumplir con ciertos cánones físicos sigue siendo fuerte.

En la historia, Bridget se debatía entre dos hombres, Daniel Cleaver y Mark Darcy, en un reflejo de la narrativa tradicional de que la felicidad femenina depende de una pareja. Aunque las mujeres modernas han ganado más independencia, el ideal del amor romántico persiste. Las aplicaciones de citas han cambiado las reglas del juego, pero la búsqueda de una relación estable sigue siendo un tema recurrente en la vida de muchas mujeres, enfrentándose a la disyuntiva de priorizar su crecimiento personal o seguir los mandatos sociales sobre el matrimonio y la familia.

Bridget era una profesional competente pero insegura, rodeada de expectativas que la hacían dudar de sí misma. Hoy en día, aunque las mujeres han avanzado significativamente en el ámbito laboral, aún enfrentan obstáculos como la brecha salarial, el techo de cristal y la presión de equilibrar su vida personal y profesional. La sociedad sigue imponiendo el mito de la “supermujer” que debe hacerlo todo sin fallar en ninguna faceta de su vida.

Uno de los aspectos que más han cambiado desde la época de Bridget es la forma en que las mujeres se apoyan entre sí. Mientras que en la novela y la película predominaba la competencia, hoy el feminismo ha fomentado una mayor sororidad. Las mujeres han aprendido a alzar la voz juntas para exigir derechos, respeto y equidad, cambiando poco a poco la narrativa de que su valor se mide solo en función de su apariencia o su estatus sentimental.

Si bien el mundo ha evolucionado desde los tiempos de El diario de Bridget Jones, muchas de las problemáticas que vivía el personaje siguen presentes en la vida de las mujeres actuales. La diferencia es que hoy existe una mayor conciencia sobre estos temas, lo que ha permitido que las mujeres luchen por espacios más justos y libres de estereotipos. Aún queda camino por recorrer, pero la mujer del siglo XXI ya no está sola ni limitada a un papel predefinido, sino que escribe su propia historia sin esperar a que alguien más la complete.

Hi ha éssers humans que, amb una gran capacitat d’empatia, ofereixen suport incondicional als qui ho necessiten. No jutgen per l’aparença, la condició sexual o l’estatus social, sinó que entenen que tots som iguals en essència i mereixem respecte i dignitat. Aquestes persones són fonamentals per construir una societat més justa i equilibrada, on regni la solidaritat i la comprensió.

D’altra banda, hi ha individus que, per egoisme o prejudicis arrelats, propaguen l’odi i la discriminació. Aquestes actituds es manifesten en l’exclusió de persones pel seu origen, la seva orientació sexual o les seves creences, creant un ambient hostil i generant molt de patiment. La política, sovint, es veu influenciada per aquests interessos egoistes, utilitzant el rebuig i la por com a eines per dividir la societat i mantenir el poder.

No obstant això, qualsevol ésser humà hauria de ser lliure per viure la seva vida sense por, sense trobar-se en el seu camí amb persones que li causin dolor. La llibertat de ser qui realment som és un dret fonamental que ningú hauria de qüestionar ni trepitjar. És essencial que la societat evolucioni cap a un canvi profund en la mentalitat col·lectiva, deixant enrere l’odi i l’enveja per donar pas a la comprensió i el respecte mutu.

Aquest canvi només serà possible si comencem per l’educació i la transmissió de valors basats en l’empatia i la igualtat. Els mitjans de comunicació, les institucions i cada individu tenen un paper important en la construcció d’una societat més humana i harmònica. Només així podrem viure en pau emocionalment, en un món on l’amor i el respecte siguin més forts que l’egoisme i la discriminació.

En definitiva, la societat ha de reflexionar sobre quin camí vol seguir: el de la compassió i la inclusió, o el de l’egoisme i la intolerància. El canvi està a les nostres mans, i depèn de cada un de nosaltres fer el possible per construir un món on tothom pugui ser lliure de ser qui és, sense por ni rebuig. Només així assolirem una convivència basada en l’harmonia i el benestar col·lectiu.

La complicitat entre dones ha estat un element clau en molts àmbits de la vida, ja sigui en l’amistat, en la família o en l’entorn laboral. És aquesta complicitat la que ha permès que moltes dones s’uneixin per fer front a reptes comuns, superar barreres socials i aconseguir objectius compartits. La història està plena d’exemples de sororitat, on les dones han demostrat que la unió i la solidaritat poden trencar motlles i transformar societats. Però, què passa quan l’egocentrisme es converteix en un factor dominant dins d’aquestes relacions?

L’egocentrisme impedeix l’empatia, una de les pedres angulars de la complicitat. Quan una persona està massa centrada en ella mateixa, les seves necessitats i els seus desitjos, tendeix a no escoltar o a no considerar els sentiments de les altres. Això pot conduir a malentesos, conflictes i, en última instància, a una ruptura de la relació. Per exemple, en una relació d’amistat entre dues dones, si una d’elles sempre posa les seves preocupacions per davant sense donar espai a l’altra per expressar-se, la relació pot esdevenir desequilibrada i poc satisfactòria per a dues parts.

Aquest comportament pot ser subtil o directe. A vegades, es manifesta en forma de competència innecessària, en què una dona vol destacar per sobre de les altres per reafirmar-se, creant tensions i comparacions que minen la col·laboració. Aquesta dinàmica competitiva pot debilitar la complicitat perquè la confiança i el suport mutu desapareixen quan una o dues parts estan constantment intentant sobresortir o comparar-se.

A més, l’egocentrisme sovint es manifesta en la necessitat d’atenció constant. Quan una dona sent que la seva vàlua depèn de l’aprovació o l’admiració dels altres, pot actuar de manera aïllada, sense tenir en compte els sentiments o necessitats de les seves amigues o companyes. Això pot crear una barrera emocional, impedint la connexió veritable que la complicitat requereix.

D’altra banda, la complicitat es construeix sobre la base de la generositat emocional i la vulnerabilitat compartida. Quan dues o més dones es mostren tal com són, sense por a ser jutjades, i s’ofereixen suport mutu, es crea un vincle profund i sincer. Aquesta dinàmica és impossible quan l’egocentrisme domina, ja que la vulnerabilitat és vista com una debilitat i no com una oportunitat per enfortir la relació.

És important reconèixer que l’egocentrisme no sempre és intencionat. Moltes vegades, és el resultat d’inseguretats o de la necessitat de protegir-se emocionalment. Tanmateix, si es reconeix aquest comportament i es treballa per contrarestar-lo, és possible reconstruir la complicitat. Això implica una autoconsciència profunda, la capacitat de reflexionar sobre les pròpies accions i el desig sincer de connectar amb les altres de manera honesta i empàtica.

Per a fomentar la complicitat i evitar els efectes destructius de l’egocentrisme, és essencial cultivar la comunicació oberta i el respecte mutu. Les relacions entre dones poden ser una font de força i inspiració, però només si estan construïdes sobre la base de l’escolta, la comprensió i el suport incondicional.  L’egocentrisme no només és un enemic de la complicitat, sinó també un obstacle per a la creació de relacions significatives i duradores,

La complicitat entre dones és una eina poderosa per enfortir-se mútuament i superar desafiaments, però l’egocentrisme pot fer malbé aquestes connexions si no s’aborda de manera conscient. Apostar per la comprensió, l’empatia i la generositat emocional és clau per construir vincles autèntics que perdurin en el temps.